Barra superior

dimecres, 9 de desembre del 2009

(TI1) Mecanismes de Transmissió




  • Al següent vídeo pots veure com funciona un reductor planetari així com els seus components.

divendres, 4 de desembre del 2009

(4DIV) DNS Què és?

El DNS (Domain Name System-Sistema de Noms de Domini) és un servei imprescindible per a Internet. Google ha llançat els seus propis servidors.

Article sobre aquest nou servei a consumer.

La nostra primera pràctica consistirà en fer una recerca d'informació sobre aquest terme i la publicació al wiki. La vostra aportació al wiki serà en grup. Cada grup treballarà un dels temes següents:
1. Com funciona internet?
2. Què són els DNS?
3. Què és un router? Per a què serveix? -> Xarxes d'ordinadors.
4. Parlem sobre protocols a Internet. Què són? Com es fan servir? Exemples.

dissabte, 28 de novembre del 2009

(TI1) Treball 1er Trimestre

1. Fer un esquema amb el programari Open Office Impress dels treballs proposats al punt 2. (UD10) S'haurà de fer una síntesi dels continguts, que defensareu a classe.
  • Exposició individual de la presentació: 
    • On: aula d'informàtica, 
    • Quan: dilluns 11 de gener 8:00 (GMT+1).
  • Debat i posada en comú de les diferents presentacions. Disposareu d'un màxim de 8 min. cadascú per a l'exposició del vostre treball i 2 min. per a preguntes i suggeriments tant del professor com dels vostres companys.
2. Treball monogràfic mitjançant el programari Open Office Write a elegir entre els següents:
  • Reblada. Soldadura: tipus.
  • Unions caragolades: cargols, femelles i volanderes. Tipus i característiques de rosques.
  • Rodaments: parts i classes. Sistemes d'unió d'eixos: clavetes, passadors, lengüetes...
  • Molles i unions elàstiques.
  • Sistemes de lubrificació. Tipus de lubrificants.
El treball versarà, com a mínim, dels continguts tractats al llibre de text. Es valorarà especialment, la seua ampliació i estructuració.

Criteris d'avaluació: utilització adient de llenguatge específic, adequació dels continguts a l'esquema proposat, exposició oral del treball, utilització de fonts d'informació variades indicant el seu origen.
Normes de presentació generals. Aquest format s'ha d'utilitzar obligatòriament.

Idees per millorar les vostres presentacions:
Com fer presentacions. Aquí teniu unes recomanacions de com fer una bona presentació d'un tema.
10 errors en presentacions. Uns bons consells (en anglès).
Exemples: thirst.The future of work.

El treball es lliurarà per correu-E.
Data límit de lliurament: 11 de gener de 2010; hora 8:00 (GMT+1)

dimarts, 24 de novembre del 2009

(4ESO) El Sistema de Posicionament Global (GPS)

Es tracta de fer un treball en grup sobre aquest sistema de comunicació. Màxim 5 persones per grup.
Heu de cercar a Internet i als llibres informació sobre aquest sistema. El treball tindrà les següents parts:
  1. Antecedents. Com es va iniciar el projecte.
  2. Satèl·lits operatius: Nombre de satèl·lits llançats i satèl·lits operatius en aquests moments.
  3. Com funciona: Defineix per a què serveix i explica amb les teues paraules com es fa el càlcul de la posició d'un objecte a terra.
  4. Tècnica: En quines freqüències es fa la transmissió? Quin tipus de modulació es fa servir? Quina és la precisió del sistema per al càlcul de posicions i velocitats?
  5. Aplicacions d'aquesta tecnologia. Almenys tres exemples amb imatges.
  6. Altres sistemes: Glonass, Galileo...
  7. Bibliografia. En aquest apartat s'ha d'indicar com a mínim: autor, títol, editorial, i any de publicació per als llibres o URL per a les pàgines web.
El treball es lliurarà per correu-E.
Data límit d'entrega: 11 de desembre de 2009 a les 12:00 (GMT+1)

Criteris d'avaluació: utilització adient de llenguatge específic, adequació dels continguts a l'esquema proposat, utilització de fonts d'informació variades indicant el seu origen.

Enllaços:

dissabte, 21 de novembre del 2009

(3ESO) Dibuix Tècnic

  • Dibuixar una perspectiva isomètrica.


  • Vídeo per dibuixar una circumferència en perspectiva isomètrica amb autocad.



  • Com dibuixar en perspectiva cavallera.

(TI1) Propietats dels materials

- L'assaig de tracció.
- Simulador d'assaigs de tracció (anglès).

divendres, 20 de novembre del 2009

(4ESO) L'espectre electromagnètic

Bandes. Classificació de l'espectre segons la ITU.
Denominació Sigles Banda ITU Freqüències Longitud d'ona
Freqüència extremadament baixa ELF 1 3–30 Hz 100.000 km – 10.000 km
Freqüència superbaixa SLF 2 30–300 Hz 10.000 km – 1.000 km
Freqüpencia ultrabaixa ULF 3 300–3.000 Hz 1.000 km – 100 km
Freqüència molt baixa VLF 4 3–30 KHz 100 km – 10 km
Freqüència baixa LF 5 30–300 KHz 10 km – 1 km
Freqüència mitjana MF 6 300–3.000 KHz 1 km – 100 m
Freqüència alta HF 7 3–30 MHz 100 m – 10 m
Freqüència molt alta VHF 8 30–300 MHz 10 m – 1 m
Freqüència ultraalta UHF 9 300–3.000 MHz 1 m – 100 mm
Freqüència superalta SHF 10 3–30 GHz 100 mm – 10 mm
Frequència extremadament alta EHF 11 30–300 GHz 10 mm – 1 mm

Espectre electromagnètic.
L'espectre radioelèctric forma part de l'espectre electromagnètic, que inclou totes les freqüències de les ones electromagnètiques, tant radioelèctriques com òptiques, i s'ordena en funció de la freqüència dels senyals i de la seva longitud d'ona d'acord amb el que s'indica a la taula següent:

Tipus de radicació Freqüència Longitud d'ona
Ionitzant > 3000 THz < 100 nm
Ultraviolada (UV) 75 - 3000 THz 100 - 400 nm
Visible 385 - 750 THz 400 - 780 nm
Infraroja (IR) 0.3 - 385 THz 0.78 - 1000 um
Microones 0.3 - 300 GHz 1 - 1000 mm
Radiofreqüència (RF) 0.1 - 300 MHz 1 - 3000 m
Extremes Baixes Freqüències (ELF) 0 - 300 Hz = 5000 Km

Ample de banda.
Rang de freqüències mesurat en Hz en el qual es concentra la major part de la potència del senyal. Així, l'amplada de banda és la diferència entre les freqüències (f1 - f2) en les quals la atenuació es manté igual o inferior a 3dB (decibel) comparada amb la freqüència central de pic (fc).
En disseny de sistemes de comunicacions l'ample de banda és un factor limitat inferiorment per les exigències d'un senyal. (per exemple, l'ample de banda que necessita un canal de ràdio és inferior al requerit per un canal de televisió), i limitat superiorment per les característiques tècniques que ofereixi el sistema (per exemple les limitacions de components electrònics o capacitat de processament) i la capacitat del canal utilitzat (per exemple l'espai de radiofreqüència disponible o ample de banda màxim suportat del cablejat). 
Quan parlem d'ample de banda referit a comunicacions digitals parlem de la capacitat que tenim d'enviar bits per unitat de temps i s'anomena velocitat de transmissió, mesurant-la en [bps] (taxa de bits).

Aprofitament de l'ample de banda. Multiplexació.
En telecomunicacions, la multiplexació també coneguda com muxing és la combinació de dos o més canals d'informació en un sol medi de transmissió fent servir un dispositiu anomenat multiplexor. 

El senyal multiplexat es transmet per un canal de comunicació. La multiplexació divideix la capacitat del canal de baix nivell de comunicació en diversos canals d'alt nivell lògic, un per a cada missatge o senyal de flux de dades a transferir. Un procés invers, conegut com desmultiplexat, pot extreure els canals originals al costat receptor.
Existeixen moltes formes de multiplexació segons el sistema de comunicació, les més emprades són:
  • Multiplexació per divisió en temps  TDMA (Time division multiple access), 
  • Multiplexació per divisió en freqüència o FDMA (Frequency-division multiple access) 
  • Multiplexació per divisió en codi o CDMA (Code division multiple access).
 Vídeo sobre la multiplexació.

(4ESO) Modulació: FM i AM

Transmissió de senyals electromagnètiques.
  • Portadora: Una ona portadora és una forma d’ona, generalment sinusoïdal, que és modulada per un senyal que es vol transmetre. La freqüència de l'ona portadora és molt més alta que la del senyal modulador (el senyal que conté la informació a transmetre).
    En modular un senyal desplacem el seu contingut espectral en freqüència, ocupant una certa amplada de banda al voltant de la freqüència de l’onda portadora. Açò ens permet multiplexar en freqüència diversos senyals simplement utilitzant diferents ones portadores i aconseguir així un ús més eficient de l’espectre de freqüències.
    Un altre avantatge de la modulació mitjançant ones portadores és la major facilitat en la transmissió de la informació. Resulta més barat transmetre un senyal de freqüència alta (com és la modulada) i l’abast és major.



  • Modulació d'Amplitud (AM): És el primer tipus de modulació d'amplitud que va aparèixer. Consisteix bàsicament en fer variar l'amplitud de l'ona portadora en funció de les variacions del senyal modulador, que és la informació que es vol transmetre.
  • Modulació en freqüència (FM): És un tipus de modulació que consisteix en modificar la freqüència instantània de l'ona portadora en funció de les variacions del senyal d'informació o modulador. És molt més resistent al soroll que una modulació d'amplitud, com podria ser la modulació AM o doble banda lateral, ja que el soroll se suma a l'amplitud de la portadora però no afecta a la seva freqüència, que és precisament on està codificada la informació. Permet transmetre 2 canals simultàniament (estèreo).
  • Ona estacionària: Fenomen relacionat amb la reflexió de les ones com el so i la llum. Es produeix per la suma d'una ona i la seua ona reflectida. La longitud d'ona de l'ona estacionària és un múltiple  parell de la longitud de la ona incident.
    Depenent com coincideixin les fases de les ones incident i reflectida, es produirà una modificació de l'ona resultant augmentant l'amplitud o disminuint.
    Quan la longitud d'ona de l'estacionària és igual a una de les dimensions d'una sala : llargària,  alçada o amplària es diu que la sala està en ressonància per a aquesta freqüència.  Açò produeix dos tipus d'interferència
    que distorsionen la forma de l'ona de forma que la sinusoide ha desaparegut i l'ona ha adquirit forma de dents de serra.
    • Interferència destructiva: Punts on no arriba cap so.
    • Interferència constructiva: L'amplitud de l'ona es duplica. 

Qüestió Teòrica:
Per que el senyal de ràdio d’AM arriba a mes distància que la FM si la FM s’emet amb una portadora de freqüència més elevada? Les bandes freqüencials corresponents són: 
AM: 550 a 1750 Khz 
FM de 88 a 108 Mhz
    Resposta: El secret es troba en la longitud d’ona (λ).
    L’AM en tenir una freqüència baixa té longitud d’ona molt alta i això ajuda a què l’ona  electromagnètica es propagui seguint el contorn terrestre o xocant amb parts baixes de l’atmosfera, per que la curvatura de la terra no afecta.
    La FM té major freqüència i per tant menor longitud d’ona i això la fa molt DIRECCIONAL. Això vol dir que si no hi ha línia de visió directa qualsevol obstacle, per descomptat turons o la curvatura terrestre, afecten molt la seua propagació.
    L’ona curta (banda LF) té major longitud d’ona que l’AM comercial i permet escoltar estacions de ràdio de tot el món, les transmissions marítimes també són de molt baixa freqüència (banda VLF) i per això de molt alta longitud d’ona perquè es propaga a l’arran de la superfície del mar.
    A major freqüència, una longitud d’ona microscòpica pot travessar estructures metàl·liques i de concret (formigó) amb facilitat, donant-te una idea de més abast. Açò no és així, no és més abast, sinó major facilitat de travessar materials que a baixa freqüència bloquegen o atenuen el senyal.
    Per exemple, els canals de televisió analògica (ara en extinció) d’UHF (14-83) es veuen millor en interiors i amb quasi qualsevol tipus d’antena que els baixos de VHF (2-6).

    Si vols investigar: 
    Emisora de FM.

    dijous, 19 de novembre del 2009

    dimecres, 18 de novembre del 2009

    (Tex) Mesures de magnituds elèctriques

    (TEX) Figures de Lissajous

    Una corba de Lissajous té per equacions paramètriques

    x=A\sin(at+\delta),\quad y=B\sin(bt),

    i descriu un moviment harmònic compost. Aquesta família de corbes va ser investigada per Nathaniel Bowditch el 1815, ai més tard i en més detall per Jules Antoine Lissajous en 1857.

    L'aspecte de la figura és sensible a la relació a/b. Per un quocient de 1, la figura és una el·lipse, amb cassos especials que inclouen circumferències (A = B, δ = π/2 radians) i rectes (δ = 0). Un altre corba de Lissajous senzilla és la paràbola (a/b = 2, δ = π/2). Altres quocients donen corbes més complicades, les quals només són tancades si a/b és un nombre racional.

    Si apliquem dues entrades sinusoïdals a l'oscil·loscopi en mode X-Y amb una relació de fase adequada, apareix una corba de Lissajous. Si  A és l'amplitud del canal X i B és l'amplitud del canal Y, a és la frequència de X i b és la frequència de Y, idò a / b és el quocient de frequències entre els dos canals, i finalment, δ és el desfase.
    Efectes de la ressonància

      dimarts, 17 de novembre del 2009

      (4ESO) Les ones i les seues magnituds

       Tipus d'ones:
      Una ona és una propagació d'una pertorbació d'alguna propietat d'un medi, per exemple: densitat, pressió, camp elèctric o camp magnètic, que es propaga a través de l'espai transportant energia.
      Les ones es propaguen a través d'un medi al qual poden transferir energia, però les partícules no es desplacen de manera permanent, només oscil·len al voltant d'una posició fixa.
      La radiació electromagnètica es pot propagar en el buit, no així les ones de só o de pressió.
      • Ones de pressió: Una ona de pressió és un canvi continu de la pressió que es transmet i viatja a través d'un medi a la velocitat del so.

        En concret, el so són ones mecàniques de compressió que precisen d'un medi: aire, aigua, o un cos sòlid, que transmeti la pertorbació. És el propi medi qui produeix i propicia la propagació d'aquestes ones, amb la seua compressió i expansió. Perquè aquest medi pugui comprimir-se i expandir-se és un requisit fonamental que es tracte d'un medi elàstic. Un cos rígid no permet que les vibracions es transmetin. Sense medi elàstic, no hi hauria so, perquè les ones sonores no es propaguen en el buit. L'oïda humana pot percebre ones sonores de freqüències entre els 20 i els 20.000 Hz. Les ones que posseeixen una freqüència inferior als 20 Hz es denominen infrasòniques i les superiors a 20.000 Hz, ultrasòniques.

      • Ones Electromagnètiques (EM): Una ona electromagnètica és la forma de propagació de la radiació electromagnètica a través de l’espai. A diferència de les ones mecàniques, les ones electromagnètiques no necessiten d’un mitjà material per a propagar-se.
        Les ones lluminoses són ones electromagnètiques la freqüència de les quals està dins del rang de la llum visible.
      La música com a relació entre longitud d'una corda i freqüències emeses.

      Paràmetres d'una ona:
      • Amplitud: És la magnitud del canvi d'un sistema oscil·lant a cada oscil·lació, indica el valor de l'amplada de l'oscil·lació en relació al seu valor mig. Les ones sonores són oscil·lacions a l'aire i les seves amplituds corresponen a la quantitat de pressió sonora que exerceix cada vibració en el medi elàstic (l'aire). L'amplitud determina la quantitat d'energia que conté una ona. Les ones van debilitant-se en la seva amplitud a mesura que van allunyant-se del seu punt d'origen. Malgrat que l'amplitud de les ones decreix, la seva longitud d'ona i la seva freqüència romanen invariables. No s'ha de confondre l'amplitud amb el volum o potència acústica a les ones sonores. En el cas del so l'amplitud s'expressa normalment en decibels, els decibels representen la relació entre dos senyals i es basa en un logaritme de base 10 del quocient entre dos nombres.
        • Cresta: Valor màxim positiu que pren l'amplitud d'una ona sinusoïdal.
        • Vall: El valor màxim negatiu que pren l'amplitud d'una ona sinusoïdal.
        • Node, zero o punt d'equilibri. Punt on el valor de l'ona s'anul·la en passar del valor positiu al negatiu, o a l'inrevés.
      • Període: És el temps transcorregut entre dos punts equivalents d'una oscil·lació. És el mínim interval que separa dos instants en els que el senyal es troba exactament en el mateix estat: mateixes posicions, mateixes velocitats, mateixes amplituds. També pot definir-se com el temps emprat per una ona a completar una longitud d'ona. El període és el temps transcorregut entre dos crestes o valls successius.

      • Freqüència: És la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps. Per calcular la freqüència, es fixa un interval de temps, es compta el nombre de vegades que ocorre l'esdeveniment en aqueix interval i aleshores es divideix aquesta quantitat per la llargària de l'interval de temps. La freqüència (f) és recíproca del període (T) .

      • Longitud d’ona (λ): És la magnitud física que indica la mida d'una ona, és a dir; la distància entre el principi i el final d'una ona completa o cicle. Així, la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és idèntic.La longitud d'ona es representa amb la lletra grega λ (lambda) i s'expressa en metres, relacionant-se amb la Velocitat de la Llum (c), expressada en metres partit per segons, partit per la freqüència (f), en hertzs, d’acord amb l’expressió:
      Així, per exemple, per a transmetre un senyal de 30 MHz (que tindria de longitud d’ona de 10 m) necessitaríem una antena de diversos quilòmetres. Modulant el dita senyal podrem disminuir la grandària de l’antena necessària.

      divendres, 13 de novembre del 2009

      (TI1) Energia Nuclear

      - Funcionament d'una central nuclear.
      - Vídeo divulgatiu de Joves Nuclears.
      Què opines tu? Deixa el teu comentari.

      (4ESO) L'osciloscopi

      - L'oscil·loscopi.Curs de maneig de l'oscil·loscopi.
      - Com mesurar: tensions, període. Vídeos: Voltatge, freqüència.
      - Oscil·loscopi virtual. Triga de mesurar l'amplitud i freqüència dels senyals generats aleatòriament.
      - Winscope. Un oscil·loscopi per a Windows i Linux amb la tarja de só del teu ordinador. Mes informació (en anglés).

      (TI1) Examen de pneumàtica (UD12) i la seua solució

      - UD12 Pneumàtica. Enunciat.
      - Solució. El meu agraïment a Antonio B.

      divendres, 6 de novembre del 2009

      (3 ESO) Energies Renovables

      - Koenigsegg Quant. El primer prototip d'esportiu accionat per energia solar. Potència: 512 CV Par: 715 Nm (72,9 mkg). Càrrega de bateries 15 a 20 minuts. Autonomia: 500 Km. La seua superfície està recoberta d'una fina pel·lícula fotosensible que recull l'energia solar i disposa d'un nou sistema de bateries de càrrega ultra-ràpida sense efecte memòria. El vehicle regenera l'energia cinètica a la frenada.

      dijous, 5 de novembre del 2009

      dilluns, 2 de novembre del 2009

      (TEX) Disseny Gràfic assitit per ordinador (DAO)

      - Espai web del programari.  Pàgina en castellà.
      - Vídeotutorial de Qcad. 1, 2, 3, 4, i 5.
      - Manual d'Usuari de Qcad en espanyol.
      Conceptes bàsics de disseny assistit per ordinador.
      - Activitats per fer a classe.

      (TEX) Mesures mecàniques

      - Com funciona un calibrador o peu de rei? (vídeo)
      - Què és un micròmetre o Pàlmer. (vídeo)
      - Calibrador virtual.
      - Micròmetre virtual.

      dimecres, 28 d’octubre del 2009

      (4 ESO) Electricitat

      - Càrrega d'un condensador.

      (4ESO) Robòtica

      - Biorrobòtica. Una aplicació de la robòtica

      (TEX) Simulació peumàtica

      - Introducció a la pneumàtica.
      - Recull de simbologia pneumàtica.
      - Tutorial (vídeo) per a utilitzar Fluidsim.

      (2 ESO) Materials d'ús tècnic


      (2 ESO) Informàtica. Internet.

      - Open Office Writer: descarrega't el programari lliure (gratuït) per treballar a casa. 
      - Navegar per Internet.
      - Què és el programari lliure?

      dilluns, 26 d’octubre del 2009

      dissabte, 24 d’octubre del 2009

      Llocs web en anglés (per ampliar continguts)

      - Industrial technology. This website will allow the industrial technology worker to examine how and why   Electrical,   PLC,   Pneumatic, and  Hydraulic Technologies work independently, and how they interact as combined technologies in modern automated manufacturing.
      - Didactic Animation, to publicize the various industrial Manufacturing Processes: metal forming, machining, forming plastics, machinig ligneus materials, forming composite materials, forming glass and ceramic, indirect assemblies, direct assemblies, and conclusion.

      dissabte, 10 d’octubre del 2009

      (2ESO) La Llei d'Ohm. Resistències i associació de resistències.

      - L'electricitat (animació d'educaplus.org)
      - Introducció a l'electricitat
      - Circuits elèctrics.
      - Llei d'Ohm, amb activitats interactives. Associació de resistències en serie, paral·lel i mixt.
      - Electricitat.

      divendres, 9 d’octubre del 2009

      (2ESO) Apunts de l'assignatura

      Us pos l'enllaç directe a la pàgina on són els apunts de l'assignatura de la web de l'IES Algarb. gràcies a Xisco Huguet.

      (4ESO) Iniciació a la pneumàtica

      - Unitat Didàctica de pneumàtica de José María Fernández Bernal.
      - Animació en flash sobre pneumàtica amb un enllaç al programa de simulació pneumàtica FluidSim 3.6 Pneumàtics (Versió Demo) de la empresa Festo. Podeu instal·lar-lo als vostres ordinadors per a practicar.
      - Enllaç a la web de librosvivos.net amb una unitat didàctica sobre pneumàtica.
      - Activitats sobre pneumàtica amb el JClic. Una vegada hagis entrat a la pàgina clica sobre l'enllaç: verlo (applet) 
      - Vídeos sobre pneumàtica: 12, 3, 4, 5, 6

      - Descarrega't el programa PneumàticSim 1.0. Simulador de pneumàtica molt senzill i il·lustratiu.

      dijous, 8 d’octubre del 2009

      (TI1) Processos de Fabricació

      - Animació, una mica llarga, però molt interessant sobre els processos de conformació de materials d'ús tècnic.
      - Canal del youtube amb videos sobre els processos de fabricació.

      (2ESO) Notes in English of the subject technology

      Aquest és un recull d'apunts sobre Tecnologia en Anglès per a 2on d'ESO amb la finalitat que els alumnes nouvinguts que coneguin l'anglés pugin defensar-se a l'assignatura.

      These links are for pupils who don't speak our language:
      - UD1. What is technology.
      - UD2. Basic drawing: equipment, projections and perspective.
      - UD3. Tools and machines. Mechanisms.
      - UD4. Structures 
      - UD5. Materials: Plastics, Wood, Metals.
      - UD6. ElectricityFlash movie.
      - Interesting links to learn Technology.

      Els meus agraïments a l'equip docent de l'IES Huelin per posar a disposició de la comunitat els seus materials.

      dilluns, 28 de setembre del 2009

      (TI1) Sobre pneumàtica

      - Fonaments de pneumàtica a l'Xtec.
      - Unitat didàctica sobre pneumàtica.
      - Compressors, acumuladors i xarxa de canonades. Presentació de la Universitat de Cantabria per ampliar continguts.
      - Circuits Pneumàtics Bàsics per al control i automatització.
      - Simulador pneumàtic. Permet simular circuits senzills interactivament.
      - Dinàmica de fluids. Propietats, magnituds i principis fonamentals.

      Per a aprofundir:
      - Curs de Grafcet.
      - Fluidsim 3 Pneumatics Demo English (3. MB) Programa de simulació pneumàtica (versió Demo en Anglès).
      - Automation Studio.Lloc web del programa de simulació integral canadenc (disposa de simulació pneumàtica, electropneumàtica, hidràulica, electricitat i motors elèctrics, grafcet, i màquines virtuals). Video de presentació.

      (2ESO) El teu primer projecte. Les eines del taller

      Vídeo de com es treballa a l'aula taller de tecnologia.


      Per a fer-lo utilitzarem eines o ferramentes.
      - Unitat Didàctica "Les eines de l'aula de tecnologia"
      Activitat interactiva sobre les eines del taller.
      - Eines i Materials. (Activitat de Ricard Valero)
      - Com mesurar amb el nònius o vernier.

      diumenge, 27 de setembre del 2009

      (TEX-T1) Sobre toleràncies

      Si voleu ampliar continguts sobre mesures mecàniques, podeu fer-lo aquí:
      - Toleràncies dimensionals.
      - Toleràncies geomètriques

      dissabte, 26 de setembre del 2009

      (TEX-T1) Unitats del Sistema Internacional (SI) i altres

      UNITATS BÀSIQUES DEL SISTEMA INTERNACIONAL (SI)
      MAGNITUD NOM DE LA UNITAT SÍMBOL
      Longitud metre m
      Massa quilogram kg
      Temps segon s
      Intensitat del corrent elèctric ampere A
      Temperatura kelvin K
      Quantitat de substància mol mol
      Intensitat lluminosa candela cd

      UNITATS D'ALTRES MAGNITUDS EN EL SISTEMA INTERNACIONAL (SI)
      MAGNITUD NOM DE LA UNITAT SÍMBOL
      Velocitat metre per segon m/s
      Acceleració metre per segon al quadrat m/s2
      Força newton N
      Treball joule J
      Potència watt W
      Energia joule J
      Calor joule J
      Pressió pascal Pa
      Intensitat de camp gravitatori newton per quilogram N/kg
      Càrrega elèctrica coulomb C
      Intensitat de camp elèctric newton per coulomb N/C
      Diferència de potencial volt V
      resistència ohm

      - Extracte de la Unitat Didàctica: "Unitats de Mesura" de Tecnologia.

      - Sistema Internacional (SI). Resum de magnituts i Unitats. Departament d'Enginyeria Mecànica de la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona.
      - Metrologia. Ministeri d'Educació.
      - El Sistema Internacional d'Unitats. Presentació del curs Open Course Ware de la E.U. de Ingeniería Técnica Aeronáutica de la Universidat Politécnica de Madrid.
      - Els sistemes complementaris: Tècnic i Cegesimal (CGS). Presentació del curs Open Course Ware de la E.U. de Ingeniería Técnica Aeronáutica de la Universidat Politécnica de Madrid.

      dissabte, 12 de setembre del 2009

      (TI1) Benvinguts al bloc de l'assignatura de Tecnologia de l'IES Xarc

      Què és la tecnologia




      Clicant a sota pots avaluar els teus coneixements sobre Tecnologia Industrial.
      - Autoavaluació de coneixements de Tecnologia Industrial.

      Sobre Treball i Energia: dos conceptes quotidians.
      Treball és una paraula que s’associa a canvi, activitat,…  Si et diuen, “has de moure aqueixes pesades caixes fins a l’altra habitació”, però resulta que són tan pesades que no hi ha manera de moure-les, qui t’ha demanat el treball, en veure el resultat dirà ” encara no les has mogut?”  i tu, indignat, diràs “no veges el que he suat per a intentar moure-les”. Efectivament, ho has intentat, però la realitat és que les caixes segueixen en el seu lloc. Per tant, no has fet cap treball perquè no hi ha cap canvi. Així, està clar que perquè existeixi treball ha de produir-se un desplaçament de la càrrega. Evidentment, perquè es desplace la càrrega has d’exercir una força sobre la mateixa. Així, el treball es defineix com a…

      Treball = Força · desplaçament

      En realitat, aquesta expressió algebraica, sent molt més formals, és  més complexa utilitzant la notació integral:
      , però tranquils que ja n'aprendreu l'any proper.

      Continuant, perquè es produeixi un treball, ha de produir-se un canvi en forma de desplaçament, per a la qual cosa s’ha d’exercir una força. Força i moviment: els elements fonamentals del treball. Si no hi ha cap o algun d’aquests elements, no es pot produir treball.

      I l’energia? És un altre concepte habitual en el nostre vocabulari. S’associa com quelcom positiu. Quan diem que algú “està ple d’energia”, entenem que aqueixa persona és capaç de fer moltes coses, que és un persona molt activa. Potser no ho hem vist en acció, però si ens ho compten creiem que té té capacitat per a fer moltes activitats.

      Si te n'adones, energia i treball són dos conceptes que s’assemblen molt, però en realitat no són el mateix. La clau és… l’energia és quelcom que es posseeix, mentre que el treball és quelcom que s’està desenrotllant, s’està posant en marxa. Puc ser un persona amb molta energia, però només ho puc demostrar si, gràcies a aquesta energia, sóc capaç de fer un treball. És a dir, l’energia s’allibera en forma de treball. Una vegada que he fet el treball, perd l’energia i he de carregar-la consumint-la d’alguna font per a tenir la capacitat de fer més treball.

      En resum: l’energia és la capacitat que té quelcom per a fer un treball, o dita d’una manera encara més senzill, l’energia és “allò” que es pot transformar en treball.

      Però… d’on surt l’energia? La realitat és que l’energia no sorgeix del no-res, es transfereix d’un lloc a un altre, transformant-se, consumint-se, alliberant-se,… però mai destruint-se. És aqueix “quelcom” que flueix d’ençà a enllà de manera que, quan es transfereix d’un cos a un altre, hi ha un canvi, canvi que, en realitat, és TREBALL. A aquesta idea se l’anomena “principi de conservació de l’energia” i… diu “l’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma.“

      Vegem un exemple. Quan dónes una puntada a un baló ocorre el següent… l’energia que tu posseeixes es transfereix al baló (que estava en repòs), mentre existeixi contacte entre el baló i tu, és a dir, has realitzat un treball. Tu has perdut un poc d’energia i li hi has passada al baló. No obstant això, quan el baló ja no està en contacte amb tu, segueix movent-se: es va acabar la força que hi vares aplicar amb la puntada, però ja hi ha moviment, és a dir, es va acabar el treball (la transferència d’energia). Si es continua movent el baló, és perquè té energia. Aquesta es va perdent mentre el baló roda pel camp i es va frenant fins que para. Ha destruït l’energia? o se’n va a una altra part? Perquè, encara que tu no ho aprecies, en realitat s’ha transformat en calor, que es propaga per la terra, l’aire,… Així, doncs, l’energia flueix constantment entre nosaltres i, mentre ho faci, les coses canvien. Si no fos així, tot estarà quiet, com si el temps s’haguera detingut.

      Si fas clic al l'enllaç de digital-text,  aprendràs  la diferència entre treball i energia d'una forma molt divertida. A més coneixeràs les diferents fonts d’energia, les energies renovables i com estalviar energia. Ànim!